BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ és una entitat cultural sense ànim de lucre, lliure i oberta a tota persona interessada en participar de les seues finalitats, que ja ha complit els vint-i-cinc anys d'història. Encara que l'agrupació estigué fundada el mes de novembre de 1981, no fou fins el 28 de març de l'any següent que realitzà a Cullera la seua primera actuació pública. La presentació oficial al poble d'Algemesí tingué lloc, però, el 29 de maig de 1982.
El seu nom Berca és un mot local antic i molt entranyable per al poble d’Algemesí, ja que és el de la partida del terme on el 1247 es va produir la troballa de l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Salut a l'interior del tronc buit d'una vella morera, transcendental fet inicial que marca l'esdevenir històric d'aquesta població riberenca.
La fundació de BERCA GRUP DE DANSES vingué a ajuntar les inquietuds d’una colla d’algemesinencs apassionats pels cants, danses i balls nostrats, interessats en el seu aprenentatge i recuperació; preocupats en la represa de la fins aleshores maltractada i variada indumentària valenciana, seguint la línia marcada pels investigadors que, afortunadament, començaven a aflorar en aquella època.
Els membres fundadors ja participaven activament en la Festa Major d'Algemesí, majoritàriament ballant el bolero processional a les processons a la Mare de Déu de la Salut i a d'altres esdeveniments culturals o religiosos del poble. Això tot és una constant que encara hui en dia es manté entre els seus actuals components. Des del 2005, a més, pertany a la Federació Novella de Cultura Tradicional Valenciana que presideix Salvador Mercado, director d'Alimara, amic i mentor de la nostra associació
Del seu llarg historial remarcar les diverses participacions als Matí de Festa de l’Ajuntament de València, les actuacions al Teatre Principal de València i aquelles altres en les que ha representat el poble valencià, com a Corbeil-Essones, a instància de l’Ajuntament d’Alzira, o a Zürich i París per la Generalitat Valenciana.
A més, és destacable que sobrepasse els dos centenars d’actuacions, dutes a terme a moltíssimes localitats valencianes i d’altres com ara Múrcia, Segòvia, Xerès de la Frontera, Gijón, Sóller, Platja d’Aro, Barcelona, Palma… llocs en molts dels quals ha repetit l'estada.
De sempre, però, ha estat Algemesí el centre de principal activitat.
Algemesí també comptava amb la presència de gegants a la processó de volta general de la Mare de Déu de la Salut, tot i que de forma escassa i intermitent. No tornarien a passejar-se gegants pels carrers d'Algemesí fins que la Schola Cantorum en construí una parella de llauradors per a l'actual processó del Corpus Christi del poble.
BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ el 5 de setembre de 2007, abans de la Dansada a la Mare de Déu de la Salut, presentà els gegantons Rei En Jaume I i Reina Na Violant d'Hongria.
La motivació principal que ens dugué a realitzar la nostra parella de gegantons no era ni és altra que fer-los participar d'aquesta dansada popular. Allò que a certes poblacions es coneix com caps de dansa, en d'altres són anomenats els reis de les danses. Ells són, doncs, els reis de les danses d'Algemesí de cada 5 de setembre.
Els dos gegants foren encomanats de realitzar amb una alçària d'entre 2'50 i 3'00 metres, per tal que s'incrementaren en vora el ½ metre en ser subjectats als muscles dels portadors i resultaren amb una altura total d'entre els 3'00 i els 3'50 metres, amb la qual cosa podrien dansar-se. L'estructura que suporta la figura està construïda en fusta de pi. Només els caps, pits i mans són de cartró pedra
La indumentària amb que han estat vestits els figurat i jove matrimoni format per Jaume I i Violant d'Hongria ha estat pensada i analitzada d'acord amb el moment històric en el que visqueren, és a dir, els mitjans del segle XIII. Els seus vestits es corresponen amb els dels reis de la Corona d'Aragó en el moment de la seua coronació: camís, gonella, garnatxa i manteu en els colors roig i escarlata, propis de la reialesa valenciana d'aleshores i ha estat dissenyada i confeccionada pels propis membres de l'associació.
Amb motiu de la seua presentació el dia 5 de setembre de 2007 a la Plaça Major s'estrenà la dansa amb la melodia composta pel mestre dolçainer Josep Juste i Martí, amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí.
Aquesta novella Dansa dels Gegants d'Algemesí està estructurada en dues parts molt diferenciades. La primera compta amb una preciosa marxa on es dansa de manera lenta i cerimoniosa a l'estil cortesà propi de les primitives danses tardo-medievals. La segona part, més viva i alegre, empra la jota per rematar la dansa.
El 2007, amb ocasió de celebrar el 25è aniversari, BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ ha rehabilitat l'oblidada Dansa dels Cabuts arran d'una melodia inèdita. De cabuts i no de nanos, ja que a Algemesí aquesta era la pròpia nominació local de la dansa i comparsa, abans que en la dècada dels vuitanta fóra introduïda i estesa la denominació de nanos a conseqüència de ser dansada la mateixa Dansa de Nanos de la processó del Corpus Christi de València.
BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ ha realitzat una proposta de recuperació d'aquella dansa i/o comparsa que apareixia a diferents processons locals fins temps no massa llunyans, interpretant-la amb un pas molt senzill format per vuit pulsacions bàsiques, de les quals són accentuades la primera i la quinta. La dansa està estructurada en quatre parts que són passar, creuar, fer pinya i rodar; moviments basats en els que conformen les danses d'Algemesí, antic ball de carrer tradicional recentment recuperat per aquesta agrupació.
Dotant de nom a la dansa està, lògicament, la presència dels caps de cartró, la seua principal característica. La d'Algemesí ha estat reconstruïda amb quatre caps, els quals en executar la dansa formaran quadre: una parella de vells, batejats amb els antics noms locals de Batiste i Pepa-Ramona, símbols de temps passats, necessaris transmissors de la cultura popular i, en contraposició, la parella de joves, Tonet i Carmeta, amb noms també, però, de sabor antic, representants de la vitalitat juvenil i inevitables hereus de les tradicions valencianes. Els quatre cabuts, ara ja aveïnats a Algemesí, han estat realitzats a El Ingenio, insòlita botiga de Barcelona, fundada l'any 1838 per la família d'escultors Escaler.
Els cabuts i la seua dansa foren presentats amb motiu de la festa del carrer de Sant Vicent Ferrer el 21 d'abril de 2007.
En els últims anys BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ s'ha centrat sobretot en treballar per la investigació, recollida d'informació i recuperació de les danses d'Algemesí, l'antic ball de carrer que deixà de ballar-se exactament l'any 1950, al carrer de Sant Joan Baptista com últim reducte, ja que abans també eren ballades a altres carrers de la població.
La restauració de les danses ha estat possible després de vora tres anys de recerca d'informació entre la gent major d'Algemesí. En quant a les raons que provocaren el seu decaure fins desaparèixer gairebé de la memòria col·lectiva tot apunta que reberen el colp de gràcia amb ocasió de la guerra del 1936 i ses conseqüències, encara que, per agreujar-ho, el gradual progrés i noves mentalitats i hàbits socials contribuïren, i no poc, a tenir-les en desconsideració.
L'anàlisi de les danses d'Algemesí denota que són d'un gran primitivisme. Pot observar-se en elles que són d'origen eminentment popular, amb cap intromissió del ball d'escola o de comptes i perfectament ballables per gent inexperta, contràriament al que passa amb l'actual dansà tan malauradament estesa pels grups de danses, que empra el difícil ball de comptes per a la seua execució.
El treball de recuperació de les danses fou presentat al Museu de la Festa l'any 2006 dins els actes del II Aplec d'Algemesí de Cultura d'Arrel Tradicional, amb el recolzament i l'interès institucional de l'Institut Municipal de Cultura de l'Ajuntament d'Algemesí, realitzant-se un curset d'aprenentatge que comptà amb l'agraïda assistència d'un centenar d'interessats en el seu restabliment.
Aquest curset ha estat repetit el 2007 (dedicat a la memòria de Josepa Girbés Botella, coneguda com Pepica la de les Calceteres, una de les nostres millors informadores, qui tant s'emocionà al tornar a veure ballar de nou les danses que ballava sa mare), amb la mateixa multitudinària assistència d'algemesinencs, per la qual cosa considerem que la seua recuperació ja és una realitat. Prova d'això és la gran resposta de balladors i espectadors a la Dansada a la Mare de Déu de la Salut que s'organitza anualment cada 5 de setembre, preàmbul de les festes majors.
Fins ara, en aquesta dansada que des del 1988 ha estat ballant BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ, havien vingut participant esporàdicament balladors forasters i aficionats locals que interpretaven arbitràries variacions de danses originàries d'altres localitats valencianes. Des del 2006 només són ballades les danses d'Algemesí, estat format el seu cos de dansa per algemesinenques i algemesinencs debutants en la dansa tradicional. Aquest és un fet inaudit del qual ens enorgullim més encara.
A més de tot això, per facilitar la participació de qui vulga dansar a la nostra Patrona, ho fem sense anar vestits amb cap tipus d'indumentària antiga valenciana, ja que enteníem i entenem que importa més el fet que no la forma i que allò realment essencial és que tot algemesinenc, sense cap mena d'obstacle com puga ser el vestit, es puga incorporar a aquesta Dansada a la Mare de Déu de la Salut que volem del poble i per al poble.
Les parts que conformen les danses d'Algemesí són el passacarrer, l'eixida, la dansa i el fandanguet o ball trencat. De seguit es descriu la que es dedica a la Mare de Déu de la Salut cada 5 de setembre a les onze de la nit, en acabar els oficis religiosos de la Novena:
1.- El passacarrer és la desfilada prèvia que proclama l'acte a l'escenari de la festa. Està encapçalat pels dolçainers i tabaleters, seguits pels dansadors (veritable grup de dansa), convocant el poble a participar, bé com a ballador, bé com a espectador; elements necessaris en tot ball de carrer. En aquest cas s'inicia en la Plaça Major cap a la Capella de la Troballa.
2.- L'eixida és el cerimonial mitjançant el qual els "començadors" o iniciadors enceten el ball de manera parsimoniosa i un tant distingida, mentre s'interpreta per tres voltes una de les melodies recuperades. Té lloc a les portes de la Capella.
3.- La dansa forma la part central i fonamental. És la dansa pròpiament dita, resultant de ballar contínuament el ball pla o dansa plana resseguint el ritme del tabal, amb l'alternança de les quatre diferències o mudances que s'han aconseguit retrobar: passar, creuar, rodar i fer pinya, l'una darrere l'altra i durant tot el trajecte, quan el dolçainer fa sonar la corresponent melodia, de les tres que s'han pogut rescatar de l'oblit. Amb el ball pla de la dansa s'avança pel carrer, en aquesta ocasió pel de Berca en direcció a la Plaça Major.
4.- El fandanguet o ball trencat és la part final que tanca les danses. Bàsicament consisteix en la progressiva acceleració d'una melodia i diferència específiques que s'interpretaran només com a cloenda en arribar al lloc de destí: la Plaça Major. Allí, el moment oportú per a la seua tocada serà decisió del dolçainer; per això, i per a no sorprendre els dansadors, compta amb un avís que els prepararà per a canviar a fandango i rematar les danses. Tradicionalment a qualsevol indret ha sigut un mà a mà entre músics i balladors, d'ací que no tots podran acabar-lo i el ball quede trencat.
Per a la plena recuperació de les danses d'Algemesí s'ha comptat amb la agraïda i valuosa col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina d'Algemesí, sobretot de dos dels seus mestres, Vicent Borràs "faenes" i Josep Juste.
També BERCA GRUP DE DANSES D'ALGEMESÍ ha reprès el rescat dels balls propis d'Algemesí, els quals estaven massa ignorats, gens coneguts per la gran majoria de la població. Els actuals algemesinencs limiten el coneixement que tenen del patrimoni tradicional del poble a les manifestacions folklòriques que s'observen a les processons dels 7 i 8 de setembre, ignorant que la riquesa cultural d'Algemesí és molt més extensa i abasta altres balls que en la Festa Major no estan presents, ni deuen estar, per no ser processionals.
Algemesí compta amb diferents modalitats de balls, heretats dels avantpassats, com les Valencianes, un ball a cavall entre la jota i el fandango que ens va estar transmès per descendents de la família dels "Campaneros", respectables balladors i mestres de ball de temps passats.
Altra modalitat de ball i cant desconeguda al poble és la Jota "la Cebera" recollida de gent major i a la qual li s'han acoblat passades pròpies de la jota riberenca per poder ser ballada. És curiosa la lletra amb que es canta aquesta peculiar jota per quant fa referència a les dones que treballaven la ceba i que per això eren anomenades "ceberes".
Aquell ball, però, que més ens satisfà d'haver recuperat és el que pels antics balladors del poble es coneixia com Bolero Vell, embrió originari dels actuals i esquarterats boleros processionals, conegut també com el mallorquí.
El Bolero Vell ha estat restaurat adequadament, conformant-se dues parts de tres cobles cada una, amb el seu bien parado al mig, com tot bolero valencià. Per a això s'ha resseguit el realitzar completa la melodia del bolero més antic que encara s'interpreta a les processons, aquella que els més veterans balladors, originaris fundadors del ball processional, reconeixien i anomenaven com a tal: el vell o el mallorquí, indistintament.
És el ball i melodia que gairebé amb total seguretat ballaven els aficionats del poble a les acaballes del segle XIX i principis del XX, abans que es decidira d'incorporar-lo definitivament el 1934 a la Processó a la Mare de Déu de la Salut, provocant a partir d'això que, per no allargar el seguici processional, el ball es fera a trossos i la melodia incompleta. Ja més tardanament es composaren noves melodies per tal d'aconseguir balls més curts i ràpids però també irregulars, incomplets i irrecognoscibles com a boleros del patró tradicional, que són els que hores d'ara apreciem cada 7 i 8 de setembre.
Cal advertir que la melodia d'aquest bolero vell o mallorquí mai va estar anomenat ni tan sols conegut ni com bolero llis ni com bolero liso pels antics balladors del poble, els quals, en tot cas, l'hagueren pogut apel·lar com bolero loco tal com es coneixia a la ciutat de València i a d'altres poblacions. Per altra banda, s'ha de tenir en compte que la denominació correcta a terres valencianes d'un bolero liso és de la de bolero pla, tal i com s'hi dóna.